Com convertir una imatge en una transparència?

1.- Extreure imatges del PDF (clicant una i guardant-la, o amb el SomePDFImageExtractor), millor a PNG. Una altra opció és guardar el PDF com a imatge amb el mateix Acrobat (el Reader no ho permet).

Nota: No és pot fer amb imatges JPG. Cal passar-lo a GIF, TIF o PNG amb IrfanView, per exemple.

2.- El Word té una eina (a la barra d’eines imatge) per treure el fons (comptagotes).

3.- El GIF permet pixel transparent (comanda directe ImageMagick). GIMP actua sobre el canal ‘alfa’ del PNG (si la imatge en té, i si no se li afegeix una nova capa). Al gravar el fitxer et pregunta si vols fer el canal alfa transparent. Et voilà!

HOW TO EASILY CONVERT AN IMAGE TO A SUPERIMPOSABLE SLIDE BY MAKING THE BACKGROUND TRANSPARENT (using free programs and without using complicate procedures of proprietary applications!): This is currently anywhere else in the web!

1.- Extract the images from the PDF (either by selecting and saving each one using the photo tool, or using the free application SomePDFImage Extractor, which may automatically extract all of them!) preferentially to the PNG format. If you have the Adobe Acrobat (not the Reader), you may also save the document as an image.

Note: The images cannot be in JPG format, in this case you must covert them to GIF, TIF or PNG (i.e., with IrfanView).

2.- If you would use the image in a Word document, once the image has been imported, you can easily remove the background using the Dropper in the Image Toolbar (not allowed if the image was in the JPG format!).

3.- The GIF format allows transparent pixels (direct command in ImageMagick). GIMP actuates over the ‘alpha’ channel of PNG (if the image does not have it, simply add a new layer!). When you save the image you’re asked if you prefer the ‘alpha’ channel as transparent. Et voilà!

Posted by Elies Molins | en 3:40 | 0 comentarios

Una fàbula a San Francisco

Abans d'entrar al museu de l'Academia de Ciències (SF) vaig asseure'm en un banc de la plaça. Al front es perfilava el museu Young on hi havia l'exposició Tutankamon, en sobresurt un edifici enreixat i imponent de forma escalenohèdrica. El terra era blau dels abacantos florits. Les plantes a la vora també florien, després de molts dies de pluja. El hot dog estava bo perquè tenia gana, la llengua devia ser ocre mostassa. Voltaven pares amb els nens que costaven de cansar. Una senyora xinesa buscava les ampolles a les papereres, les aixafava i les posava en una bossa d'escombraries quasi tan gran com ella. Vaig aixafar la meva d'aigua, va somriure al donar-li quan passava i va seguir el seu camí. De cop una merla va saltar d'entre les plantes, de tan negre que tenia reflexes de mar fonda. Va arronsar una pota, s'aguantava com un flamenc i em mirava fixament. Al final li vaig tirar un trocet de panet. Al veure'l venir es va espantar i va fugir esperitada. Immediatament va apropar-se un altre mascle, però al veure que era pa ho va deixar estar. Llavors va sortir de darrera el banc una femella de color de terra bona. Ella si que se'l va endur cap a les plantes. Se'm va acudir que se'l va endur, ni l'exigent, ni l'oportunista, sinó qui probablement no el volia per a ell, ella vaja. Es parla de l'omnipotència de Déu com un gran misteri inabastable. Doncs no, es ben senzill per a qui té el cor obert. Déu va posar una energia quasi infinita en un punt al començament de l'història de l'univers i va establir unes lleis per a que s'expandís, unes lleis que encara busquem afanosament i de que en tenim fragments expressats en forma matemàtica. Llavors, fa 20.000 milions d'anys, Ell ja sabia que aquestes tres merles farien això!

Posted by Elies Molins | en 6:11 | 0 comentarios

No turning back - Spain should not use the recession as an excuse to stall plans to boost its scientific enterprise

Como se expone en este artículo en Nature, la política del gobierno no parece la más adecuada para afrontar nuestra débil posición económica. Países como Alemania o Grecia reducen todas las partidas del presupuesto público, menos educación e investigación. Un país como el nuestro, que no destaca por su producción en el sector primario (agrícola), ni en el secundario (industrial) no puede basar su futuro en el sector terciario (básicamente turismo), una vez colapsado el espejismo de la construcción. Como denuncia CCOO, la mayoría del presupuesto de I+D se centra en préstamos a grandes empresas... que no devuelven. Este país necesita un revulsivo, con iniciativas que le sitúen en el panorama mundial en el sitio que por su gente y su población geoestratégica merece. Hay muchas posibilidades. Una, entre quizá muchas otras. Muchos agricultores reciben subvención por cultivar sólo el 30% de su finca, lo que se paga via impuestos a través de la UE. Si se dedicase toda esta superficie a producción de biomasa, el bioetanol producido (a 0,50€/litro) podría aliviar enormemente la factura del petróleo y, quizá, se podría incluso exportar. Podrían bajar los impuestos y habría trabajo para todos. Aparte del aspecto agrícola, la industria del transporte debería renovar el parque y adaptar sus vehículos. Si se perfeccionaran algunas tecnologías, se podría tener el vehículo del futuro en pocos años: el híbrido con pilas de combustible. Además disminuirían enormemente las emisiones de CO2. No deberían las grandes empresas, como Repsol, liderar estos procesos que abren puertas al futuro en vez de aferrarse a seguir exprimiendo las ubres exhaustas del petróleo?

Fuente: apicsic

Posted by Elies Molins | en 1:50 | 0 comentarios

Nous traçats sobre la terra

New Holland Agriculture pretén comercialitzar màquines innovadores i amables amb el medi ambient, com un tractor anomenat NH2 TM que funciona amb hidrogen. Actualment els grangers assumeixen el cost dels combustibles i, també, el cost del transport del combustible fins a la pròpia granja. També seria així amb l'hidrogen, degut sobretot a la seva limitada xarxa de distribució. Per això, New Holland proposa la seva pròpia producció d'hidrogen. The Energy Independent Farm és, doncs, una proposta de New Holland en la que es pretén aprofitar totes les oportunitats d'espai i equipaments que aporta una granja i utilitzar l'hidrogen, generat amb energies renovables, com el motor de tot l'engranatge energètic de la instal·lació. De fet, pretenem reprendre la sostenibilitat de la Masia Catalana, però ara en el món tecnològic del segle XXI. Una altra alternativa al model de NHA seria obtenir l'hidrogen per reformat catalític de bioetanol obtingut per fermentació de les restes orgàniques de la granja. Estem treballant en aquest tema i ja n'hem obtingut resultats ben engrescadors.

I com a nous traçats sobre el sól, no us perdeu aquest vídeo tan suggerent i poètic.




Posted by Elies Molins | en 3:08 | 0 comentarios

En (constant) construcció

Avui en dia, un investigador científic, si es vol integrar en el seu entorn, ha de jugar molts papers diferents. Com a científic, ha de fer ciència i preocupar-se dels fonaments de la seva especialitat i del seu progrés, i això vol dir fer recerca bàsica. També cal que doni suport a les entitats, públiques o privades, que desenvolupen la seva activitat en sectors de la seva competència: hospitals, indústries, altres laboratoris, etc. Ha de treballar en equip, i això suposa un notable treball de formació i de qualificació de tècnics i llicenciats que, en la seva majoria, s'acabaran integrant en sectors on la recerca és important. La investigació ja no té sentit si no es fa a nivell global, i això també obliga a establir relacions en diferents continents i a mantenir-les. Tanmateix, el científic ha de participar i opinar sobre la gestió de la ciència, doncs ell n'és el principal afectat. Finalment, també se li exigeix que la ciència no es faci d'esquena a la societat i això vol dir dur a terme tasques de divulgació.

La meva carrera científica s'ha fet pensant en tots aquests diferents objectius que a un investigador científic se li demanen i que, per poc que se'n vulgui fer de cadascun, acaben exigint una elevada dedicació. De fet, això només es pot fer si un s'hi diverteix.

La meva tasca de recerca es centra en el que la estructura microscòpica dels materials suposa en el seu comportament macroscòpic, tema sobre el que en dono un curs de doctorat. Aquest objectiu general es concreta en tres línies de recerca:

estudis cristal·logràfics utilitzant tècniques de difracció: obtenció de densitats electròniques precises i anàlisi de la seva topologia, estructura cristal·lina, anàlisi de polimorfs

estudis de materials que contenen ferro amb espectroscòpia Mössbauer: magnetisme en partícules petites i complexes polinuclears, instrumentació

estudis sobre aerogels: preparació, caracterització, propietats i aplicacions

En cadascun d'aquests tres temes publico els resultats en revistes internacionals, hi ha becaris treballant en la seva tesi doctoral i en tenim contractes amb indústries. Així la investigació bàsica es pot posar ràpidament a l'abast dels sectors que se'n poden aprofitar i, tanmateix, són un estímul per nous desenvolupaments.

D'aquesta manera:

hem establert un mètode per obtenir potencials d'interacció intermolecular a partir de la densidad electrònica

estem posant a punt un nou mètode per quantificar la proporció de diferents fases a partir dels seus difractogrames de pols, el que serà útil per les empreses farmacèutiques que treballem.

estem preparant materials magnètics que són útils com a catalitzadors i com a contrastos per a endografia mèdica.

estem preparant aerogels com a absorbents per a bombones d'acetilé, com a suport de catalitzadors, com a adaptadors d'impedància en transductors d'ultrasons, com a absorbents d'energia cinètica...

Posted by Elies Molins | en 8:07 | 0 comentarios