Una fàbula a San Francisco

Abans d'entrar al museu de l'Academia de Ciències (SF) vaig asseure'm en un banc de la plaça. Al front es perfilava el museu Young on hi havia l'exposició Tutankamon, en sobresurt un edifici enreixat i imponent de forma escalenohèdrica. El terra era blau dels abacantos florits. Les plantes a la vora també florien, després de molts dies de pluja. El hot dog estava bo perquè tenia gana, la llengua devia ser ocre mostassa. Voltaven pares amb els nens que costaven de cansar. Una senyora xinesa buscava les ampolles a les papereres, les aixafava i les posava en una bossa d'escombraries quasi tan gran com ella. Vaig aixafar la meva d'aigua, va somriure al donar-li quan passava i va seguir el seu camí. De cop una merla va saltar d'entre les plantes, de tan negre que tenia reflexes de mar fonda. Va arronsar una pota, s'aguantava com un flamenc i em mirava fixament. Al final li vaig tirar un trocet de panet. Al veure'l venir es va espantar i va fugir esperitada. Immediatament va apropar-se un altre mascle, però al veure que era pa ho va deixar estar. Llavors va sortir de darrera el banc una femella de color de terra bona. Ella si que se'l va endur cap a les plantes. Se'm va acudir que se'l va endur, ni l'exigent, ni l'oportunista, sinó qui probablement no el volia per a ell, ella vaja. Es parla de l'omnipotència de Déu com un gran misteri inabastable. Doncs no, es ben senzill per a qui té el cor obert. Déu va posar una energia quasi infinita en un punt al començament de l'història de l'univers i va establir unes lleis per a que s'expandís, unes lleis que encara busquem afanosament i de que en tenim fragments expressats en forma matemàtica. Llavors, fa 20.000 milions d'anys, Ell ja sabia que aquestes tres merles farien això!

Posted by Elies Molins | en 6:11

0 comentarios:

Publicar un comentario