Com convertir una imatge en una transparència?

1.- Extreure imatges del PDF (clicant una i guardant-la, o amb el SomePDFImageExtractor), millor a PNG. Una altra opció és guardar el PDF com a imatge amb el mateix Acrobat (el Reader no ho permet).

Nota: No és pot fer amb imatges JPG. Cal passar-lo a GIF, TIF o PNG amb IrfanView, per exemple.

2.- El Word té una eina (a la barra d’eines imatge) per treure el fons (comptagotes).

3.- El GIF permet pixel transparent (comanda directe ImageMagick). GIMP actua sobre el canal ‘alfa’ del PNG (si la imatge en té, i si no se li afegeix una nova capa). Al gravar el fitxer et pregunta si vols fer el canal alfa transparent. Et voilà!

HOW TO EASILY CONVERT AN IMAGE TO A SUPERIMPOSABLE SLIDE BY MAKING THE BACKGROUND TRANSPARENT (using free programs and without using complicate procedures of proprietary applications!): This is currently anywhere else in the web!

1.- Extract the images from the PDF (either by selecting and saving each one using the photo tool, or using the free application SomePDFImage Extractor, which may automatically extract all of them!) preferentially to the PNG format. If you have the Adobe Acrobat (not the Reader), you may also save the document as an image.

Note: The images cannot be in JPG format, in this case you must covert them to GIF, TIF or PNG (i.e., with IrfanView).

2.- If you would use the image in a Word document, once the image has been imported, you can easily remove the background using the Dropper in the Image Toolbar (not allowed if the image was in the JPG format!).

3.- The GIF format allows transparent pixels (direct command in ImageMagick). GIMP actuates over the ‘alpha’ channel of PNG (if the image does not have it, simply add a new layer!). When you save the image you’re asked if you prefer the ‘alpha’ channel as transparent. Et voilà!

Posted by Elies Molins | en 3:40 | 0 comentarios

Una fàbula a San Francisco

Abans d'entrar al museu de l'Academia de Ciències (SF) vaig asseure'm en un banc de la plaça. Al front es perfilava el museu Young on hi havia l'exposició Tutankamon, en sobresurt un edifici enreixat i imponent de forma escalenohèdrica. El terra era blau dels abacantos florits. Les plantes a la vora també florien, després de molts dies de pluja. El hot dog estava bo perquè tenia gana, la llengua devia ser ocre mostassa. Voltaven pares amb els nens que costaven de cansar. Una senyora xinesa buscava les ampolles a les papereres, les aixafava i les posava en una bossa d'escombraries quasi tan gran com ella. Vaig aixafar la meva d'aigua, va somriure al donar-li quan passava i va seguir el seu camí. De cop una merla va saltar d'entre les plantes, de tan negre que tenia reflexes de mar fonda. Va arronsar una pota, s'aguantava com un flamenc i em mirava fixament. Al final li vaig tirar un trocet de panet. Al veure'l venir es va espantar i va fugir esperitada. Immediatament va apropar-se un altre mascle, però al veure que era pa ho va deixar estar. Llavors va sortir de darrera el banc una femella de color de terra bona. Ella si que se'l va endur cap a les plantes. Se'm va acudir que se'l va endur, ni l'exigent, ni l'oportunista, sinó qui probablement no el volia per a ell, ella vaja. Es parla de l'omnipotència de Déu com un gran misteri inabastable. Doncs no, es ben senzill per a qui té el cor obert. Déu va posar una energia quasi infinita en un punt al començament de l'història de l'univers i va establir unes lleis per a que s'expandís, unes lleis que encara busquem afanosament i de que en tenim fragments expressats en forma matemàtica. Llavors, fa 20.000 milions d'anys, Ell ja sabia que aquestes tres merles farien això!

Posted by Elies Molins | en 6:11 | 0 comentarios