New Holland Agriculture pretén comercialitzar màquines innovadores i amables amb el medi ambient, com un tractor anomenat NH2 TM que funciona amb hidrogen. Actualment els grangers assumeixen el cost dels combustibles i, també, el cost del transport del combustible fins a la pròpia granja. També seria així amb l'hidrogen, degut sobretot a la seva limitada xarxa de distribució. Per això, New Holland proposa la seva
pròpia producció d'hidrogen. The Energy Independent Farm és, doncs, una proposta de
New Holland en la que es pretén aprofitar totes les oportunitats d'espai i equipaments que aporta una granja i utilitzar l'hidrogen, generat amb energies renovables, com el motor de tot l'engranatge energètic de la instal·lació. De fet, pretenem reprendre la sostenibilitat de la Masia Catalana, però ara en el món tecnològic del segle XXI. Una altra alternativa al model de NHA seria obtenir l'hidrogen
per reformat catalític de bioetanol obtingut per fermentació de les restes orgàniques de la granja. Estem treballant en aquest tema i ja n'hem obtingut resultats ben engrescadors.
I com a nous traçats sobre el sól, no us perdeu aquest
vídeo tan suggerent i poètic.
Posted by Elies Molins
|
en
3:08
|
Avui en dia, un investigador científic, si es vol integrar en el seu entorn, ha de jugar molts papers diferents. Com a científic, ha de fer ciència i preocupar-se dels fonaments de la seva especialitat i del seu progrés, i això vol dir fer recerca bàsica. També cal que doni suport a les entitats, públiques o privades, que desenvolupen la seva activitat en sectors de la seva competència: hospitals, indústries, altres laboratoris, etc. Ha de treballar en equip, i això suposa un notable treball de formació i de qualificació de tècnics i llicenciats que, en la seva majoria, s'acabaran integrant en sectors on la recerca és important. La investigació ja no té sentit si no es fa a nivell global, i això també obliga a establir relacions en diferents continents i a mantenir-les. Tanmateix, el científic ha de participar i opinar sobre la gestió de la ciència, doncs ell n'és el principal afectat. Finalment, també se li exigeix que la ciència no es faci d'esquena a la societat i això vol dir dur a terme tasques de divulgació.
La meva carrera científica s'ha fet pensant en tots aquests diferents objectius que a un investigador científic se li demanen i que, per poc que se'n vulgui fer de cadascun, acaben exigint una elevada dedicació. De fet, això només es pot fer si un s'hi diverteix.
La meva tasca de recerca es centra en el que la estructura microscòpica dels materials suposa en el seu comportament macroscòpic, tema sobre el que en dono un curs de doctorat. Aquest objectiu general es concreta en tres línies de recerca:
estudis cristal·logràfics utilitzant tècniques de difracció: obtenció de densitats electròniques precises i anàlisi de la seva topologia, estructura cristal·lina, anàlisi de polimorfs
estudis de materials que contenen ferro amb espectroscòpia Mössbauer: magnetisme en partícules petites i complexes polinuclears, instrumentació
estudis sobre aerogels: preparació, caracterització, propietats i aplicacions
En cadascun d'aquests tres temes publico els resultats en revistes internacionals, hi ha becaris treballant en la seva tesi doctoral i en tenim contractes amb indústries. Així la investigació bàsica es pot posar ràpidament a l'abast dels sectors que se'n poden aprofitar i, tanmateix, són un estímul per nous desenvolupaments.
D'aquesta manera:
hem establert un mètode per obtenir potencials d'interacció intermolecular a partir de la densidad electrònica
estem posant a punt un nou mètode per quantificar la proporció de diferents fases a partir dels seus difractogrames de pols, el que serà útil per les empreses farmacèutiques que treballem.
estem preparant materials magnètics que són útils com a catalitzadors i com a contrastos per a endografia mèdica.
estem preparant aerogels com a absorbents per a bombones d'acetilé, com a suport de catalitzadors, com a adaptadors d'impedància en transductors d'ultrasons, com a absorbents d'energia cinètica...
Posted by Elies Molins
|
en
8:07
|
